Dimecres, 18 de setembre, a les 20h, pati de Sant Roc de l’Institut d’Estudis Vallencs:
Taller de recreació històrica de música grecoromana: MUSICUS
Amb el grup de recerca ARQUEOESCENA
El grup de recerca ARQUEOESCENA ens presenta una activitat de recreació històrica musical amb els instruments, els sons i els himnes més representatius d’aquest moment històric.
Divendres, 20 de setembre, a les 19,30h, hall d’entrada de l’Institut d’Estudis Vallencs:
Presentació de la VITRINA ARQUEOLÒGICA
Presentació de materials procedents del jaciment del Vilar (Valls) relacionats amb l’elaboració dels teixits en època ibèrica.
L’acte comptarà amb la col·laboració de l’artista teixidora Mònica Fontanilles, que farà una demostració del funcionament d’un teler ibèric.
Segons l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica, l’excavació de les tres estructures, una d’elles ja pràcticament destruïda, ha permès definir-les com a sitges de perfil troncocònic.
Entre els dies 25 de febrer i 12 de març de 2019, l’equip d’Arqueologia Protohistòrica de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica ha dut a terme una campanya d’excavació i consolidació al jaciment del Mas Cap de Ferro, al municipi de Nulles. La intervenció, que es va plantejar a partir de la descoberta de possibles estructures d’emmagatzematge arran de la construcció d’un camí, ha permès confirmar la presència de tres sitges del bronze final o de la primera edat del ferro.
La campanya d’excavació i consolidació al jaciment ha estat dirigida per Núria Otero(ICAC), Oriol Cuscó (ICAC) i Graciella Pereda. També hi han participat Maria Carme Belarte (ICREA-ICAC), Joan Canela (ICAC) i un equip d’arqueòlegs i estudiants voluntaris del Màster interuniversitari en Arqueologia Clàssica (URV-UAB-ICAC) i del grau d’Història de la URV.
Segons l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica, l’excavació de les tres estructures, una d’elles ja pràcticament destruïda, ha permès definir-les com a sitges de perfil troncocònic, amb uns estrats de rebliment que contenien ceràmica a mà decorada amb cordons i acanalats, i algunes restes de fauna.
Això situa la troballa en una cronologia (bronze final o primera edat del ferro) poc coneguda a la zona perquè n’hi ha pocs assentaments identificats, fet que converteix aquest jaciment en una troballa especialment interessant. La prospecció feta als camps adjacents, que ha comportat fer tres rases amb excavadores, ha donat resultats negatius, però l’equip d’investigadors no descarta la presència de més estructures a les proximitats de la zona.
El passat 14 de desembre de 2018, la Consellera de Cultura va declarar Espai de Protecció Arqueològica el conjunt arqueològic de Font Cervellona al terme municipal d’Aiguamúrcia (Alt Camp). L’EPA integra una vil·la romana en una zona de camps de conreu, amb una cronologia del segle I aC–I dC, i també restes d’ocupació epipaleolítica situada a la zona de la riera, documentada a partir de material lític en superfície.
Tot i que els dos jaciments arqueològics ja estan inclosos a l’Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, la importància de la declaració se centra en la vil·la romana, per l’extensió d’aquesta i per les estructures que afloren en la superfície. L’any 2010 es va dur a terme una intervenció d’urgència atès que s’estaven realitzant uns moviments de terres en el sector del jaciment. Durant aquesta intervenció es van identificar un seguit d’estructures que confirmaven les dades recollides en la bibliografia dels anys 40, les quals situaven un establiment romà en la zona, molt pròxim a Tàrraco.
1: Vista general dels camps de conreu on s’ubica el jaciment. Fotografia: SAP
2. Estat actual de les estructures. Fotografia: SAP
3. Estructura identificada l’any 2010. Fotografia: G. Ortega, Àrea SCP
4. Paviment d’opus signinum. Any 2010. Fotografia: G. Ortega, Àrea SCP
El conjunt arqueològic de Font Cervellona és la primera declaració d’EPA de les comarques de Tarragona des de l’entrada en vigor de la Llei del patrimoni cultural català l’any 1993.
L’editorial Rafael Dalmau a publicat aquesta novel·la gràfica centrada en la cultura ibèrica, al voltant de la 2a Guerra Púnica, amb els primers enfrontaments entre Roma i Cartago que van donar lloc a la famosa batalla de Cesse.
L’eina del còmic és un instrument útil per donar a conèixer, mitjançant històries senzilles, les formes i costums de vida d’aquest poble amb tanta incidència dins la història de la nostra ciutat.
Dimecres, 3 d’octubre de 2018. 20h.
Pati Sant Roc de l’Institut d’Estudis Vallencs. Valls.
El jaciment arqueològic de Rabassats (Nulles) serà el protagonista de la nova edició de Memorial Francesc Cabré d’Arqueologia. El dia 25 de maig a la Sala d’Actes de l’Institut d’Estudis Vallencs, Drs. Joan Canela Gràcia i M. Carme Belarte Franco ens el presentaran el jaciment amb la conferència: “El jaciment arqueològic de Rabassats (Nulles) i el poblament rural al període ibèric ple (s. III aC) “ hora 19.30h.
El dia 26 de maig visitarem el jaciment. Trobada: 9,15h Estació Bus Valls. Inscripcions a l’IEV o Tf. 977600660.
Ja podeu gaudir del vídeo de la conferència “L’establiment rural de l’ibèric ple de Rabassats (Nulles, l’Alt Camp)”, del cicle de la Tribuna d’Arqueologia 2017-2018, organitzat pel Servei d’Arqueologia i Paleontologia del Departament de Cultura, que es va realitzar el passat dimecres 18 d’abril de 2018 a la sala d’actes del Palau Marc. La xerrada, a càrrec de Maria Carme Belarte i Joan Canela, va ser moderada per Josep Pou.
El jaciment de Rabassats, o el Bosc, ha estat excavat en la seva totalitat dins del projecte quadriennal (2014-2017). Formes d’ocupació del territori i evolució del poblament a la Cessetània occidental durant la protohistòria (1r mil·lenni aC). També s’hi han realitzat treballs d’adequació per a la visita. Els treballs d’excavació han permès documentar un assentament rural d’època ibèrica (s. III aC), definit per un edifici d’uns 400m² format per diverses habitacions estructurades entorn de patis. El conjunt es completa amb sitges i un sistema de basses o dipòsits de decantació de líquids. S’hi ha documentat també un moment constructiu anterior identificat per estructures retallades a la roca. Un cop abandonat el jaciment, en el s. I aC – s. I dC, s’aboca un esquelet dins el farciment d’una de les basses.
